Una de les meves passions és el Patí català. M'agrada el silenci de navegar a vela, a tocar el mar. Sobretot a les tardes, d'estiu, quan el soroll de la costa: el garbuix dels jocs de platja, el tren del Maresme i els cotxes, arriba llunyà.

2004/09/06

On vas Sharon ...i companyia

Potser és injust acusar només a en Sharon, el cert és que la conçoneta d'en Llach hauria de fer caure la cara de vergonya a més d'un dels que envien els seus soldats (bé els del seu poble... ni ells ni els seus parents no hi van mai) a "alliberar" el món de terroristes.
Com no hi ha d'haver terrorisme si 2/3 del món passa gana? Si les multinacionals i els governs corruptes de mitja humanitat explota sense cap mena d'escrúpols els recursos d'on sigui i a canvi només els hi deixen residus i treball en condicions inhumanes? Quants anys porta occident menyspreant pobles sensers, posant i treient dictadors, mantenint arancels als seus productes?
Qui sembra vent, recull tempestats.
Quants Iraquians han mort des del seu "alliberament"? Quants txetxens i rusos han mort en una guerra que només recordem quan surt fora dels seus territoris, amb atemptats brutals?

Els exercits eliminen la planta dolenta... pero deixen el territori contamitat d'odi. I l'odi es com les radiacions d'hiroshima: que al cap de 60 anys encara provoca mals als nets de qui les van patir.

NO vull que ens alliberen del terrorisme! ( i menys a sang i fetge)
Vull que ningú no pugui tenir cap raó per fer-se terrorista. I això passa pel respecte als pobles i als drets humans per Tothom.

Agregar a marcadores favoritos: